tag:blogger.com,1999:blog-18917644906971509832024-03-12T19:44:27.511-07:00camí d'enlloc, rumb fix on jo vulgui...paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-80176358974183513992012-03-06T15:52:00.012-08:002012-03-07T01:26:44.123-08:00es diccionaris són plens de paraules gratis i certes...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhah64-90SK4JNv62ko-sHL-2T5HnTR_tZJVyF_LkKf6ckPnSHv1exyEMyHxB0XL9liDNesrd2HXQUDlU8sUz8-EdbRBmai-E5USxdl-iWCQbyGMwmEHKCn4pYJcyN43KISruSRQOVqwb8/s1600/DSC_0554.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhah64-90SK4JNv62ko-sHL-2T5HnTR_tZJVyF_LkKf6ckPnSHv1exyEMyHxB0XL9liDNesrd2HXQUDlU8sUz8-EdbRBmai-E5USxdl-iWCQbyGMwmEHKCn4pYJcyN43KISruSRQOVqwb8/s320/DSC_0554.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5716947618778312066" /></a><br /><br />no les trobo. ja he mirat per tot arreu. ni a la bossa, ni a les butxaques, ni sota el llit. he mirat fins i tot als llocs més inútils: el congelador, entre les pàgines de l'enciclopèdia i al calaix de les estovalles. no recordo on les he deixat. aquesta mania meva de guardar les coses on no les vegi ningú! quant fa ja que van desaparèixer? per què m'han abandonat?<br /><br />i si se m'han enfadat per substituir-les per un 'clic' i ara em castiguen i em deixen muda per sempre? <br /><br />i si encara són aquí i el problema és que no tinc res a dir?paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-24814099421617528482011-08-28T14:46:00.001-07:002011-08-29T09:09:06.902-07:00todas las locuras que no cometí...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyRb9P7IDC6KYJoEeBu3UoCtqv6vxB4m4UFQW2c2wkWZub4vrQPBa52Zu5cI_yCDfhh5nv1btdtye_jR6RlSg5UfDbxkhE_iO8C2xXL6z5TKDZ5hIL2dLF7IVylCd1kVeuhdj3rgHD_tU/s1600/DSC_0244.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyRb9P7IDC6KYJoEeBu3UoCtqv6vxB4m4UFQW2c2wkWZub4vrQPBa52Zu5cI_yCDfhh5nv1btdtye_jR6RlSg5UfDbxkhE_iO8C2xXL6z5TKDZ5hIL2dLF7IVylCd1kVeuhdj3rgHD_tU/s320/DSC_0244.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5646027817740349938" /></a>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />...se vuelven esta noche contra mí. y sigo así: con el cuerpo perforado, las manos rotas y la voz partida. todo nos cambia menos este no acabar de ser en mí.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-60472295257566468772011-07-13T14:26:00.000-07:002011-07-13T15:35:40.357-07:00aquest veure’ns destrossats per la força de la gravetat....<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcscMuxBHDkcx_sfbiPH2rwA3KqjYG6r1TeN030eMMGVoxIOIhRpEcnVl-pb7yc0UqwHquBLUcHdkLzDGbyzbv41uhMXUKNNU5jxyC9JNuzciu3QaavRMBhIdA6rR9UAXKuRNCs-kizO0/s1600/IMG_2151.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcscMuxBHDkcx_sfbiPH2rwA3KqjYG6r1TeN030eMMGVoxIOIhRpEcnVl-pb7yc0UqwHquBLUcHdkLzDGbyzbv41uhMXUKNNU5jxyC9JNuzciu3QaavRMBhIdA6rR9UAXKuRNCs-kizO0/s320/IMG_2151.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628959734669036994" /></a><br />tots aquests miralls trencats de matinada i tot aquest no em reconec en mil bocins. tot el no saber de tu. el no pensar-te i, de vegades, sí. els no veure'ns i aquestes parets que parlen a crits d'un adéu definitiu (després no) i d'un futur incert. tot aquest passejar-me pels teus carrers i platges emocionals. deserts, freds, malparits. desconeguts ara, jo que els feia meus i els trepitjava amb pas decidit. tot aquest veure'm desplaçada de la Jo que vaig ser. desconeguda, també. cara a cara, no em reconec. què són mil bocins? jo. i tot i així, tot aquest beure'm a glops llargs les meves carícies per, acte seguit, menjar-me la teva carn. passada ja, sense gust, d'aquella que fa bola i costa d'empassar. i totes les tardes de postes de sol que no hem vist, de llocs que no hem viscut, de veritats que no he dit. el no cridar-te, el no odiar-te, l'estimar-te així i mira, tu sense saber-ho! tot aquest gust etern de saber-te lluny i tot aquest tu, ferm, decidit i (qui sap?/ segur) feliç sense mi.<br /><br />tot aquest no enyorar-te, però en el fons sí. tot torna fins i tot tu. no em reconec, com ja he dit.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-3890597244428843682011-05-17T15:00:00.000-07:002011-05-17T15:54:27.581-07:00de sentiments que suren...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_2G8D174QfVs0pqbPR_kMk7TP3BY1mUKaA78PjrxDa-X1bo9xVIsVBCD3zHLiCr3MYrwCuEH-_-HUK2_HzAH5IEtjAOmcwPMrvk0IHPZh1l09WZtMsJ-deS0VfmQZnfB8qwZPfvYuiCc/s1600/trau.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_2G8D174QfVs0pqbPR_kMk7TP3BY1mUKaA78PjrxDa-X1bo9xVIsVBCD3zHLiCr3MYrwCuEH-_-HUK2_HzAH5IEtjAOmcwPMrvk0IHPZh1l09WZtMsJ-deS0VfmQZnfB8qwZPfvYuiCc/s320/trau.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5607810596719709522" /></a><br />- doctor, doctor! ha passat molt temps però encara és capaç de fer-me mal!<br /><br /><br /><br />- encara???<br /><br /><br /><br />- encara...<br /><br /><br /><br /><br />els cabrons segueixen surant mentre jo lluito per no enfonsar-me!paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-42460680074168189962011-05-06T15:49:00.000-07:002011-05-06T16:16:46.642-07:00l'amor és déu en barca...<span style="font-style:italic;">l’amor és caure al toll i trobar-hi l’amor.</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IMtesV171cMuA7jNCaQyY9AJF_X01wQIThcDk9fbJi2tOETkkUHSMtnRSgPgzAMBJBtWuAGlXPwvSBDWOUWdW_g5PVhZMUHjQ3mpHTCEa0XYmmgpca4-JKv2gWnjK8TnEmppCelLrYI/s1600/DSC_1126.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0IMtesV171cMuA7jNCaQyY9AJF_X01wQIThcDk9fbJi2tOETkkUHSMtnRSgPgzAMBJBtWuAGlXPwvSBDWOUWdW_g5PVhZMUHjQ3mpHTCEa0XYmmgpca4-JKv2gWnjK8TnEmppCelLrYI/s320/DSC_1126.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5603743834091501362" /></a><br />si realment ho pensava i ja no ho penso, on queda tot el que he dit? i si no sé si ho he deixat de pensar i l'únic que em passa és la por i el desig i, sobretot, la por al desig? si ja no vull mitges tintes i tinc ganes d'explosions emocionals i salts al buit, vol dir que sóc més jo o que he deixat de ser aquella que era? si les ganes em van i em vénen i tinc la sensació que m'equivoco sempre, l'encerto? si no sé on sóc ni què vull ni com ni quan ho vull, per què avui estic tan feta merda?!paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-46056998011122396482011-05-02T16:26:00.000-07:002011-05-02T19:13:50.376-07:00tornaràs a tremolar...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnjfFAm_QJnpDAKEOfUKVYY4l7q9GDH3u_83jfPmRO4kFlSrrdR-Dmqf88AZFfZ5CkLMVPqTMyl47LsrAR8TyM7bSZ4AKfzOr6iHTEvW_L8os06JuSD5JkHdNz6__uSwLGHTt2C0CcEZU/s1600/DSC_1382.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnjfFAm_QJnpDAKEOfUKVYY4l7q9GDH3u_83jfPmRO4kFlSrrdR-Dmqf88AZFfZ5CkLMVPqTMyl47LsrAR8TyM7bSZ4AKfzOr6iHTEvW_L8os06JuSD5JkHdNz6__uSwLGHTt2C0CcEZU/s320/DSC_1382.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602265261189549042" /></a><br />tinc una t-10 amb 50.000 viatges promesos en forma de petons per gastar.<br /><br />i res no és més estrany i emocionant que la part que ja hem gastat. potser, qui sap, la part que ens resta.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-32707480861671380812011-04-12T13:45:00.000-07:002011-04-12T16:42:14.247-07:00mos estimàvem, mos caducàvem, mos sexuàvem...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1W9xlIiQuNkS80vE9J4DT9SrpadeZ8qssH2kPPK93-A73l_5knC7b2mkXD-40A5R-fl9tBgDEncdubWLDCnP5w_IGEhM8_RGukyAcD2O6XbnYJ0N_xh7mQtl0m1ZERWyMIInzPLPZ2A/s1600/DSC_0319.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX1W9xlIiQuNkS80vE9J4DT9SrpadeZ8qssH2kPPK93-A73l_5knC7b2mkXD-40A5R-fl9tBgDEncdubWLDCnP5w_IGEhM8_RGukyAcD2O6XbnYJ0N_xh7mQtl0m1ZERWyMIInzPLPZ2A/s320/DSC_0319.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594827547455236706" /></a><br />em vas retallar al teu gust. <br />i encara ara no he enganxat <br />els trossets de mi mateixa <br />que vas escampar i oblidar sobre el llit d'aquell novembre en què van morir els petons i les carícies. de moment, he decidit fer-me unes ales llarguíssimes amb la part de mi que t'enyora i un escut amb el cor... per si tornes.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-77678849282074260552011-03-15T16:43:00.001-07:002011-04-12T15:45:27.172-07:00benvolgut meu...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBuSrCi5A86pjbgef9J-RCjupb9emUT0ezzSWoHs1nFTq9mnmlVcDI7XeHPQPjcY2cDuehs5_AqhZafp3QsT0t3W4-wmJINO-eq3OQmRqAJJIz7BRhFnCvEjkibvQgi7YMQrsZeNPbBBI/s1600/DSC_0512.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBuSrCi5A86pjbgef9J-RCjupb9emUT0ezzSWoHs1nFTq9mnmlVcDI7XeHPQPjcY2cDuehs5_AqhZafp3QsT0t3W4-wmJINO-eq3OQmRqAJJIz7BRhFnCvEjkibvQgi7YMQrsZeNPbBBI/s320/DSC_0512.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584467589378242162" /></a><br />avui manel ha tornat i després de tant temps esperant hi ha alguna cosa que no és igual. hi he estat pensant i he recordat que fa un parell d'anys, un estiu, em vas dir 'ei, escolta'ls, al pis no paren de sonar'. i jo, com sempre, et vaig fer cas. llavors tu pintaves aquella paret llarguíssima de color carmí i dormíem a terra i em deies 'podries portar el pijama' mig ruboritzat. em cantaves a l'orella 'al mar, al mar...' i feia calor i passàvem les hores al llit o a la terrassa fumant, mirant-nos als ulls, menjant amanida amb fruita i follant. i jo era més jove i potser més bonica o més divertida, segur que més interessant. i t'agradava, no ho dubto pas. era l'estiu de la felicitat.<br /><br />i avui que plou i fa fred i tinc els peus gelats perquè tu ja no em renyes per anar descalça, escolto les noves cançons i em parlen d'allò que vam ser, del que sóc i sobretot del record que potser un dia tindrem l'un de l'altre. i penso quina t'agradarà més, quina taral·lejaràs al metro, a qui cantaràs la més bonica. penso que m'encantaria tornar a veure't ballar quan fas neteja els diumenges, des del sofà, entre la son i la tranquil·litat. com a casa.<br /><br />no puc evitar enyorar-te. una mica. només. allò, que, suposo, és normal quan has estimat. et trobo a faltar, sí, però ja no et vull, ni em cals. que mira que sóc ruca si ja no hi ets la major part del temps, però el record m'ha sorprès, aquesta nit, i ha aconseguit moure allò que havia procurat adormir. creia en tu, creia en mi i ja no em crec res. això sí que ho tinc.<br /><br />en fi, jo estic bé, segur que tu també, petó, petó, records, ja ens veurem!paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-331687654525633362011-02-15T11:01:00.000-08:002011-02-15T11:29:13.115-08:00et pots quedar el meu primer somriure del dia...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKNik4RuFZM0WIQErWV5Ds-n4TEqr9SKXyyCZAQf5-0Rfxs7O0Q9GYnHmYDjdlE1CL8vJetzZFij480m5ZS_T6BcnZHuJtLgLd_AQxBz9YqXCX0Bv2SuvNFbZGtApQEQYkSbs6zYdue2Q/s1600/DSC06714.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKNik4RuFZM0WIQErWV5Ds-n4TEqr9SKXyyCZAQf5-0Rfxs7O0Q9GYnHmYDjdlE1CL8vJetzZFij480m5ZS_T6BcnZHuJtLgLd_AQxBz9YqXCX0Bv2SuvNFbZGtApQEQYkSbs6zYdue2Q/s320/DSC06714.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5573999576799372258" /></a><br />avui he descobert que m'agrada matinar i travessar carrers i caminar façanes amb la mirada, avui que feia un dia gris i fred i lleig. solitari. m'agrada. avui que lluitava per combatre la vermellor de les galtes mastegant els mots per vomitar-los en un paper (i no fer evident les coses crues) se'm feia una bona metàfora. que no volem morir, i no parlo de mort física, sinó d'aquella que fa mal de veritat, morir en els altres. no voler assumir les petites morts quotidianes, un mòbil que no sona (o sona massa), una confiança, una treva, un desig. absència o persistència. no assumir el fracàs ens fa creure que estem bé, que si continuem pentinant el silenci d'obres, skaters i converses a mitja veu de les vuit del matí, vol dir que les coses encara funcionen, que caminem i que no ens hem mort, si més no en nosaltres mateixos. però ja no sabem què volem o sí però és massa complicat. només seguir el camí i no mirar enrere. <span style="font-weight:bold;">sobretot </span>no mirar enrere.<br /><br />al meu cap tot era més clar i coherent, però, ves, que ja fa moltes hores de les vuit del matí i jo, com el dia, em faig densa i gris i m'encongeixo.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-79404349425613232212011-02-09T23:34:00.001-08:002011-02-10T04:34:48.318-08:00ilargia...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOOukxXUDSKA9SsUAOXGzdBbAqQR6eTjtXUpBzaBw-Gk6k1LVAC0kk7xwegUpSAYlYDGB-GgdRP2XGoTob-LRGlSPO1i2sSRO2ApB1lDpYcwS_VJoi7BHA02yHJ4WULU3gIZVsvun3o8/s1600/DSC_0254.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOOukxXUDSKA9SsUAOXGzdBbAqQR6eTjtXUpBzaBw-Gk6k1LVAC0kk7xwegUpSAYlYDGB-GgdRP2XGoTob-LRGlSPO1i2sSRO2ApB1lDpYcwS_VJoi7BHA02yHJ4WULU3gIZVsvun3o8/s320/DSC_0254.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571965811223783618" /></a><br />he aconseguit arribar a casa sense que s'esfumés, amb el vent de les vuit del matí, la teva olor dels meus canells. ara dormiré, per fi, i segurament somiaré un cafè.<br /><br />així doncs, un gràcies amb la veu petita com qui no vol dir adéu.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-46561386200609870782011-01-17T10:58:00.000-08:002011-01-17T16:16:12.265-08:00tal com raja...[instruccions d'ús: per entendre què vull dir, llegir sense respirar]<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISX5PQoHBqfFueCEwfUETtdu6zFK8TlRzJMvlatviZuj1E2OWxlIL9XTlraIOxBDdgvwQvWZ5GPT7x10sNmar-E9nV9eQxVae10OGqI2CZBLh-s7arCNgC0ieivFZEm8Kul0bEcI_G_Q/s1600/DSC_0092.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISX5PQoHBqfFueCEwfUETtdu6zFK8TlRzJMvlatviZuj1E2OWxlIL9XTlraIOxBDdgvwQvWZ5GPT7x10sNmar-E9nV9eQxVae10OGqI2CZBLh-s7arCNgC0ieivFZEm8Kul0bEcI_G_Q/s320/DSC_0092.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5563245339932504754" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />tot el dia que tinc una angoixa horrible. ve de la boca de l'estomac i s'instal·la, primer als maxil·lars, i després passa a la part posterior del crani. aquí es queda i em bull el cervell i em fa accelerar el pas quan camino i em fa tremolar la cama quan estic asseguda i em fa escriure a aquesta velocitat histèrica. és horrible i... plaent. tot alhora. em fa angoixar-me mentre somric. <br /><br />exactament: demencial.<br /><br />alguna cosa em crema des que m'he llevat, de fet, des que vaig anar a dormir ahir. idea, rere idea. de fet totes es poden compilar en una de sola. i ai, senyor vicenç, el seu monstre (i el fet d'escoltar la seva versió del moment creatiu en plan frankenstein) ha despertat l'ànsia mig adormida de crear el meu propi monstre. i ara escric com una boja quatre línies per poder tornar a respirar, mentre penso en totes les coses que m'atabalen el cap i que hauria d'estar transcrivint. i així estic, movent-me entre les ànsies de deixar anar la meva diarrea emocional i la tremolor de la cama i del pols. he d'escriure, veure [saber mirar], buscar [trobar], descriure [observar], escenificar [fotografiar], destriar i reescriure. i aquesta sensació em porta del somriure a l'arruga al front, i això m'encanta i em fa por per igual. m'estic tornant boja, doctor?<br /><br />l'impuls que tinc és: "clica a publicar. ara!!!". així, tal com raja...<br /><br />dit i fet... ja veig que avui no dormirépaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-4969663251009250632010-11-21T16:40:00.001-08:002011-04-27T16:48:24.866-07:00corazón coraza...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyrOEXGxwAZsA4pScFIJuYvEKMto4iFVff_JP4kJcBdNc0uxU4RQZ5fEBYJlS0TAtCRZC_FQa88Qu_pPNAZFeUn_4zzUdb-GbjSm2TSXH0LydC3i097SolWfA7Vl102hlU_g1Ry2LiZS8/s1600/DSC07529.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyrOEXGxwAZsA4pScFIJuYvEKMto4iFVff_JP4kJcBdNc0uxU4RQZ5fEBYJlS0TAtCRZC_FQa88Qu_pPNAZFeUn_4zzUdb-GbjSm2TSXH0LydC3i097SolWfA7Vl102hlU_g1Ry2LiZS8/s320/DSC07529.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547404249575673058" /></a> (ara faré un símil que no t'agradarà gens.)<br /><br />ets com deixar de fumar. <span style="font-weight:bold;">definitivament.</span><br /><br />camino sense companyia. després de dinar, amb el cafè, mirant la tele, abans d'anar a dormir. enyorant l'alè de les coses més quotidianes.<br /><br />intentes no autolesionar-te i més o menys ho aconsegueixes. creus que cada dia que passa és una nova fase superada, però es fa de nit i al llit sempre hi dones voltes, normalment es fan les 5 o les 6 abans el teu cos no demana explicacions al cervell, que tot i adormit et somia i es desperta un dia més amb el regust amarg de l'insomni i un renec <span style="font-style:italic;">cagant-teenelputudespertador</span> a la boca. podries escriure un parell de novel·les amb el que has pensat, dit i somiat en l'última setmana, però no te les compraria ningú, que en el fons aquestes coses passen a tothom.<br /><br />tot i així passa un dia rere l'altre. i tot i que no et sents ni més forta ni més segura, encara aguantes i no fas aquella cara del principi. poc a poc passaran l'insomni, el mal de cap, la falta de gana i aquest mal humor autodestructiu que carregues. i només quedarà aquella punxadeta a la part del cos on s'allotgen les coses que estimes i que ja no tens.<span style="font-weight:bold;"> <span style="font-style:italic;">corazón coraza</span></span>, en deia en mario benedetti.<br /><br />ets com deixar de fumar, amb la diferència que no hi puc tornar quan vulgui, quan em cansi de sentir-me així. <br /><br />diuen que si passes la primera setmana de 'mono' ja ho has superat i amb una mica de força de voluntat no hi tornes. <br /><br />el problema és que crec que no vull deixar de fumar. <br /><br /><br /><br /><br /><br />perquè encara signo això: http://vespredesetembre.blogspot.com/2010/09/cert-clar-i-breu.htmlpaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-2384323568270499712010-10-06T15:00:00.000-07:002010-10-11T19:26:51.012-07:00you are the only exception...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAbWs8ku3PtHc9O86iUIKLW5XLfEe7j3bJ4QISr4YbTEh05ejTNtmbUuXnYVLD4QVcnRJ40fdokZYtRNM9J0KK1r-2WoeWcBDgW1T_b2qYkCoJ_DVVfz1RSsZwwDvpi5s2fM0F5371YOk/s1600/aigua2.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 178px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAbWs8ku3PtHc9O86iUIKLW5XLfEe7j3bJ4QISr4YbTEh05ejTNtmbUuXnYVLD4QVcnRJ40fdokZYtRNM9J0KK1r-2WoeWcBDgW1T_b2qYkCoJ_DVVfz1RSsZwwDvpi5s2fM0F5371YOk/s320/aigua2.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525057416717708546" /></a><br />gràcies per l'<span style="font-style:italic;">endavant</span> quan ni jo mateixa sé si enda-<br />vant és la direcció correcta.<br /><br />caminar al teu costat és l'únic que no em fa ensopegar i que sé que vull del cert. no importa cap a on, enlloc, rumb fix on (nosaltres) vulguem. <br /><br />fem el camí cap a nosaltres.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-27159855991873804732010-09-09T13:40:00.000-07:002010-09-09T16:16:57.531-07:00cert, clar i breu...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamgOiG7tr3wDjhDoDq5VgiknMoX8xaH3RJJO6zHdNeoJFxg41ewNx117814erDEH-t_gFSx0bUVlm8aOBZPeOH8cpCk8YYmpOgS3kK6AdqusvAx2VuLgmqGSQaOhm28kZVhC7AutTb-s/s1600/IMG_3063.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiamgOiG7tr3wDjhDoDq5VgiknMoX8xaH3RJJO6zHdNeoJFxg41ewNx117814erDEH-t_gFSx0bUVlm8aOBZPeOH8cpCk8YYmpOgS3kK6AdqusvAx2VuLgmqGSQaOhm28kZVhC7AutTb-s/s320/IMG_3063.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515048269402643042" /></a><br />estimar algú vol dir conne-<br />xions neuronals, espurnes mentals, impossi-<br />bles de predir que et fan saber quan l'altre necessita un coixí dins l'abraçada, quan vol que netegis l'enciam (perquè no en suporta el tacte) o quan has de baixar el to de veu per bressolar el seu insomni.<br /><br />estimar algú és que no existeixin els minuts de més, que no sobrin les hores ni les mirades. que estimis els meus defectes i jo les teves manies. és saber que et mira encara que tinguis els ulls tancats. estimar és pel·lícules en blanc i negre o en color però, si són bones, en versió original. és estar d'acord en no estar-ho sempre. és cançons que et fan somriure i carrers amb olor a vespres barcelonins. és abandonar llits amb mandra gràcies al seu despertador i pensar que si el món rebentés tu voldries esmicolar-te entre els llençols taronges d'aquesta habitació. i braços i colls i el gust de saliva eterna de l'última abraçada a l'arribar a la feina. no renunciar a res i alhora saber que no ho podràs tenir tot.<br /><br />no és ni no menjar ni no dormir ni plorar amb cançons fàcils de cantants amb poca gràcia. és menjar dolç, salat i beure amarg, dormir hores i hores abraçats com criatures tipes de jugar i riure junts de les cançons d'amor embafoses. no és un tòpic gastat de novel·leta rosa, és com un clàssic amb les pàgines noves, per estrenar. és aquell hivern i el llit minúscul que ens obligava a dormir abraçats.<br /><br />sí, definitivament, són espurnes mentals. però sobretot és que em truquis quan estic a punt de marcar el teu número per explicar-te que tot és una merda i que només volia escoltar-te la veu. i dir-te que sí, que ves per on, les teves neurones i les meves s'estimen com nosaltres.<br /><br /><br /><br />és curiós però estimar no és pensar-ho contínuament, és adonar-te'n un vespre, de cop, i trobar-ho lògic i, potser, escriure quatre ratlles.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-25275964753192848202010-09-01T12:55:00.000-07:002010-09-01T14:27:29.054-07:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLzTQOhOqaR9UT_Fut4Xf_AeUcvju8OfQ7MIw4JDEKYpmElnsVZi5yW7tUzhBeSCH5Y2m2OvlyVB8fPUrg_iyrOPMxsf1rZKgnW7287-8CKC16jeFHLARw2wE9Fwi8xk-ydZf6ZZIbrdM/s1600/esquena.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 280px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLzTQOhOqaR9UT_Fut4Xf_AeUcvju8OfQ7MIw4JDEKYpmElnsVZi5yW7tUzhBeSCH5Y2m2OvlyVB8fPUrg_iyrOPMxsf1rZKgnW7287-8CKC16jeFHLARw2wE9Fwi8xk-ydZf6ZZIbrdM/s320/esquena.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512045198828298402" /></a><br /><br />avui m'he tallat els cabells. un altre cop. a veure si aquest cop, amb les puntes obertes, la perruquera ha deixat caure a terra algun maldecap. <br />si tot fos tan fàcil com escombrar cabells i passar el recollidor ja hauria omplert un parell de papereres, dormiria nits senceres i no m'hauria tornat a mossegar les unglespaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-71611445099708408412010-08-22T17:33:00.001-07:002010-08-23T05:47:36.125-07:00tan sols un punt aïllat...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE17wdCeH6flcEMZCqJucCHgy78-qkxsdXZdNwqyuwjNRkvs9V0RbggOpB1Z0PoCI-fvCoa6jofo3oSqIwfL5dGE105pZpJxYuxzIoIHqS2Ue9q_hFNDEqjI2xkOyjGXQCfvKWga2c57k/s1600/IMG_4433.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE17wdCeH6flcEMZCqJucCHgy78-qkxsdXZdNwqyuwjNRkvs9V0RbggOpB1Z0PoCI-fvCoa6jofo3oSqIwfL5dGE105pZpJxYuxzIoIHqS2Ue9q_hFNDEqjI2xkOyjGXQCfvKWga2c57k/s320/IMG_4433.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5508409318995114018" /></a><br />pujo al cotxe i faig broma sobre la porta que mai tanca bé o el radio-<br />casset o <span style="font-style:italic;">quèséjo </span>per amagar la mirada mentre em poses la mà a la cuixa perquè notes que m'encanta. em pessigues a l'hora d'acomiadar-nos 'com volent dir...' i jo que sé que avui no hi haurà petons al coll perquè ella s'ho mira de reüll a mig metre. em piques l'ullet des de l'altra punta de la barra intentant que em fongui i fas insinuacions que jo evito àgilment com si practiqués gimnàstica rítmica amb les teves paraules. és així, són això, els trobo sempre igual. <br /><br />però tu no, sempre ha sigut diferent i jo he provat de fer-t'ho entendre. no n'hi ha cap com tu, perquè envies missatges sense sentit a altes hores i no sé si és que realment no vols dir res o m'ho vols dir tot i jo no ho entenc. i no sóc capaç de dir-te que sí, que sóc aquí i que no paro de pensar en tu, encara que no ho sembli. i me'n moro de ganes. <span style="font-weight:bold;">sempre</span>. i m'emborratxo un cop i un altre d'aquest (cada dia més arrelat) estar sola entre tanta gent i començo a acostumar-me a trobar-te a faltar i ja és com si no ho fes. vull tenir-te a prop i vull que ho vulguis, que em vulguis.<br /><br />no en tinc prou amb la felicitat, (t')exigeixo eufòriapaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-31259055728803705022010-07-06T15:07:00.000-07:002010-09-09T16:17:23.303-07:00'recordos'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNWUCt6xwKNfaDP2X1gA5xEFrOmWyBQQRTMaSdgi18sZzdDY4lZ7W8Le0JwtsoA3BNWLhz-EZN8QkpmX3B1rEGn7p63nZIkAz2K_nuUklK5iObV9tH0iWoO_IIGgX1SDaLHksB_r2U7kU/s1600/IMG_1940.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNWUCt6xwKNfaDP2X1gA5xEFrOmWyBQQRTMaSdgi18sZzdDY4lZ7W8Le0JwtsoA3BNWLhz-EZN8QkpmX3B1rEGn7p63nZIkAz2K_nuUklK5iObV9tH0iWoO_IIGgX1SDaLHksB_r2U7kU/s320/IMG_1940.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5490929999430520994" /></a><br /><br />recordo perfectament la matinada del mes d'agost que vas dir 't'estimo'...paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-25430981438851066242010-06-27T16:45:00.000-07:002010-09-09T16:18:02.936-07:00nuestro viejo desván...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga9TvYTzO51BJlSmATcDP_yNW-cYIHU42KDk7By5ClbF_SZIx28Tm-MAUijbtrhwKCgPuMwzLB4fijowDhIaUaJDYaWSrsz46dMErixgkhXCnDw3Ys_XK2h94ydsQD3w3iWEm9Rl6aeVU/s1600/DSC05751.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga9TvYTzO51BJlSmATcDP_yNW-cYIHU42KDk7By5ClbF_SZIx28Tm-MAUijbtrhwKCgPuMwzLB4fijowDhIaUaJDYaWSrsz46dMErixgkhXCnDw3Ys_XK2h94ydsQD3w3iWEm9Rl6aeVU/s320/DSC05751.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5487615977157415250" /></a><br />no vol-<br />veremos a ser <br />niños y segura-<br />mente tampoco volvere-<br />mos a jugar en este desván, pero arreglaremos estas cuatro paredes de cuento en las que soñamos hace tantos años. y lo arreglaremos entre todos, para que él y los que vengan puedan jugar encerrados aquí dentro y creen un mundo diferente al que nosotros vemos, que esquive la estupidez de los adultos. un mundo que nosotros no hemos sido capaces de evitar. pintaremos sus paredes como si nos laváramos la cara y taparemos esos agujeros que tanto se parecen a las heridas que no ha ido marcando el tiempo en la piel. cada pared será de un color diferente, solo jugaremos con los colores más puros, y cada una de ellas será uno de nosotros cuatro, como las estaciones del año, diferentes pero hermanas. y cuando esté listo volverán a crecer en él las risas y los disfraces, los príncipes y los villanos, la imaginación desbordada, el pan con chocolate y los dibujos en las piedras. renacerán las viejas canciones que ya no recordamos y se llenará la habitación de ese olor que solo los niños son capaces de desprender.<br /><br />y entonces, jugaremos con todos los niños del mundo, como si no hubieran pasado los años ni la inocencia. ella volverá a ser nuestra guardiana y nos despertará de nuestro mundo con un grito para cenar. la haremos subir, haciendo caso omiso de sus advertencias, y la convenceremos de que se quede con nosotros a jugar para siempre en el desván de los años felices y los recuerdos bonitos.<br /><br />porque no se puede ir, porque el desván y nosotros perderíamos nuestra razón de existir. y aunque en nuestros juegos hayamos olvidado decírselo, ella es la primera piedra de esos juegos y cuentos y, en resumen, de lo que son esos niños que han crecido y quieren recordarle aquella historia de una reina y un rey que tenían tres hijas como soles, princesas todas ellas, y un hijo, un príncipe y el menor de los cuatro, que vivieron hace mucho un cuento de victorias y tiempos felices en aquél desván olvidado.<br /><br /><br />esos cuatro niños (y el rey) siguen aquí por ti, para darte las fuerzas cuando te falten en tu lucha contra el dragón. en nuestra lucha.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-65058117200100839442010-06-23T12:32:00.000-07:002010-06-23T12:50:21.602-07:00nit freda per ser juny...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWIyZakjFaWasqdAUCRzmVbEY-mgx-1fZA8ZY06TWtOrm8WoFv-MA20Pf24EGksyYr-UjnEhWDCSPdCWOBw3rsVznF1emjsff398kapIBydvuBHDMBX8WjGeG-_dyjsjHZ9hkUUveDac/s1600/IMG_0258.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWIyZakjFaWasqdAUCRzmVbEY-mgx-1fZA8ZY06TWtOrm8WoFv-MA20Pf24EGksyYr-UjnEhWDCSPdCWOBw3rsVznF1emjsff398kapIBydvuBHDMBX8WjGeG-_dyjsjHZ9hkUUveDac/s320/IMG_0258.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486058352533082722" /></a><br />i que avui explotin tots els petards del món mentre la gent riu i és feliç i viu i beu i estima, tot sense mesura, sense adonar-se d'aquest verí que et consumeix per dins i que ets incapaç de compartir i que ha acabat per ofegar-te aquesta nit, a casa, dins el més fosc dels buits, d'allà d'on només saben brollar llàgrimes calentes com el foc de les fogueres de sant joanpaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-8062979077475126232010-05-17T15:36:00.001-07:002010-05-30T12:00:59.412-07:00massa jove per fer-me gran...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-7rJp2Dkupw-CKlKnjJT9s_PYw1rifjYHSnx3NIDbFQHOjRyhqHQNT_tuaR7xhWygdovObreTwYHzdhdt-cdpaiWvUS3uhmFmRZDDoLSI2sL9iDc7XbuDjNU5ugnv2QgY250Ar6A7Eho/s1600/DSC05532.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-7rJp2Dkupw-CKlKnjJT9s_PYw1rifjYHSnx3NIDbFQHOjRyhqHQNT_tuaR7xhWygdovObreTwYHzdhdt-cdpaiWvUS3uhmFmRZDDoLSI2sL9iDc7XbuDjNU5ugnv2QgY250Ar6A7Eho/s320/DSC05532.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472389877796619266" /></a><br />suposem que és la primavera dels nostres 15 anys. que portem samarretes de tirants i sandàlies amb jaquetes de punt 'per si de cas'. truquen 'mamas' preocupades a les que no farem cas ('abriga't nena, bla bla bla') i de cua d'ull ens mirem aquell company de classe que ens agrada amb un somriure de pàmfiles assoleiades i les galtes roges de la vergonya que encara no hem perdut. suposem un concert de festa major a l'aire lliure, uns ulls brillants d'emoció i unes veus adolescents cantant a ple pulmó. suposem, també, projectes, il·lusions i fer volar coloms.<br /><br />un cop suposat tot això declararem que ja no en tenim 15 i que els prínceps blaus són marrons, que la feina és una merda (i no cobrem el que ens mereixem), que no sabem cap a on hem d'anar, ni com ni tan sols amb qui ho hem de fer. declararem trens en hora punta i direccions contràries (i contradictòries), matins de ressaca, nits de carabasses i dotze tocades, maletes perdudes, records borrosos i cares llargues. declararem finals de mes als que no arribem, pujades de lloguer i apretades de cinturó. declararem també vides diferents a les suposades i pèrdues irrecuperables. que la vida (adulta) no és el joc que imaginàvem, que cansa, fa mal i avorreix encara que puguem pintar-nos els ulls i els llavis. que allò que havíem imaginat ser de 'grans' no és ben bé el que som. que potser és millor i que potser no... que tot i no haver viatjat molt, ni haver vist món, ni haver escrit un llibre o plantat un arbre, ets una persona de la que et sents orgullosa, de la que em sento orgullosa. que tot i no viure un conte de fades, i passar mil i una putades aquí sóc, aquí som.<br /><br /><br />suposem que ja no tenim 15 anys i que, posats a suposar, (potser) ens hem fet grans i que no conservem els somnis i les il·lusions (gairebé totes il·luses) de quan érem adolescents, tot i així, deixem de suposar, perquè som a un concert, portem sandàlies i jaquetes de punt i el nostre grup toca. <br /><br />sona una cançó i m'estrenys la mà com si demà haguéssim de fer 15 anys.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-24528496902223343592010-04-29T14:54:00.000-07:002010-04-30T12:37:18.907-07:00d'històries d'amor, somnis de poetes...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzC-a8qO5iahzwLcGySbNVl5182mUjvWk9z8TQMlgE8of8705dLg8OsB6DYFoIa7SrbcanFDU9_zI3tjJ3UH7S1_vtSnv8ZxeaEkojJtQP82n2q8hfhpBbIEQevfBdQo9poUqOI1K7bk/s1600/IMG_1123.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnzC-a8qO5iahzwLcGySbNVl5182mUjvWk9z8TQMlgE8of8705dLg8OsB6DYFoIa7SrbcanFDU9_zI3tjJ3UH7S1_vtSnv8ZxeaEkojJtQP82n2q8hfhpBbIEQevfBdQo9poUqOI1K7bk/s320/IMG_1123.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466016888105667890" /></a><br />no recordo la primera vegada. era molt petita, massa incons-<br />cient. segu-<br />rament m'acom-<br />panyava mon pare i jo me'l mirava amb aquells ullets que encara faig, de tant en tant, quan me'l miro detingudament: <span style="font-weight:bold;"><span style="font-style:italic;">adoració absoluta, fe cega, confiança extrema.</span></span> m'han parlat mil cops del maig del '92, m'han explicat mil batalletes, però encara em commouen les seves paraules quan m'explica 'l'anècdota' de la meva petita jo dalt de la barra del bar, amb quatre escassos anys, celebrant la primera gran victòria, la meva primera nit èpica, sense saber ben bé què celebrava però sabent que 'allò' feia extremadament feliços a tots els que em rodejaven. quina sensació formar-ne part! quin gol de Koeman!<br /><br />no sé fins on la història és real, fins on mon pare l'ha tenyida, apropant-la al mite. només sé que aquell dia (segurament abans o després, jo també sóc propensa a mitificar els meus records) es va despertar la meva passió per l'equip que estima mon pare des del primer moment en què va trepitjar aquesta terra. el barça es va convertir en la seva llengua, en el seu país i així ens ho ha transmès a tots. després d'aquella nit n'han vingut moltes altres d'èpica amb finals extrems. la penúltima amb llagrimots d'alegria després de l'iniestazo a stamford bridge i una abraçada interminable amb ell, amb l'home que m'ha fet viure (ni que sigui un cop per setmana) en blaugrana. i la darrera amb una pena i una ràbia d'aquelles que costen passar gola avall.<br /><br />tot i així, em quedo amb la seva lliçó: si caus, et tornes a aixecar, al futbol com a la vida, lluites, dones tot el que tens i si perds, mala sort. plora, renega, cagatenlaputamarequeelsvaparir, però l'endemà lleva't, marca't un nou objectiu i confia en tu i en els que t'envolten un altre cop. m'ho has ensenyat mil cops, ho hem viscut, ho hem sobreviscut tot. <br /><br />"No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som. Fer les coses com sempre, que nos ens venci la son. I el que facin els altres tant se val. La feina ben feta ni té fronteres, ni té rival..." el secret, és la gent com ell, que es lleva cada dia per demostrar que és el millor, tot i que no li cal demostrar res.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><span style="font-style:italic;">adoració absoluta, fe cega, confiança extrema.</span> </span>en ells, en Guardiola i ens els jugadors (excepte Chygrynskiy, ho sento pare, no ho he pogut evitar). no decebeu mon pare, torneu-vos a deixar la pell!!!<br /><br /><br />ps: no m'agrada escriure sobre futbol, és massa personal, (no és broma, a casa és gairebé com un a religió) però aquí deixo el meu petit homenatge a l'home que, entre moltes altres coses, m'ha donat la sort de formar part d'una cosa tan gran. gràcies, Pepe!paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-25278865370705322162010-04-26T12:23:00.001-07:002010-04-26T12:30:59.416-07:00si i només si...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD_6AoP5SQ6UpHl5TQ-g8qBoskNn7zmjrruwSPy952TqFaPs_MPjS-1rkZV7_RspBMRO-x7L2s390b5XuUoUuu09Lp5qS9Te9BJ-dw9wdyTCNfciiztFGVzgTvlzO80L4CYJDBNWQ4jE8/s1600/IMG_0148.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD_6AoP5SQ6UpHl5TQ-g8qBoskNn7zmjrruwSPy952TqFaPs_MPjS-1rkZV7_RspBMRO-x7L2s390b5XuUoUuu09Lp5qS9Te9BJ-dw9wdyTCNfciiztFGVzgTvlzO80L4CYJDBNWQ4jE8/s320/IMG_0148.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464530582505586306" /></a><br /><br />necessito una mica d'amor incondicional. sense excuses, siusplau. avui i només avuipaulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-34463170671161771642010-04-12T06:09:00.000-07:002010-04-14T11:14:53.163-07:00de caps de setmana en (poques) paraules...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX740-mrXc2AVjBOeoeoXQku5TTNTMWsXbapw2p1XT1FJvilV0UDW5xoauBTkzmZQ5X0cTbdVm0Hw8kzyVzL2RHpFeoVjPUYWzS6-irYxKKx6TeAC0tf6o7I2pnevKIrPVhBBQ_rbJwqQ/s1600/IMG_3174.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX740-mrXc2AVjBOeoeoXQku5TTNTMWsXbapw2p1XT1FJvilV0UDW5xoauBTkzmZQ5X0cTbdVm0Hw8kzyVzL2RHpFeoVjPUYWzS6-irYxKKx6TeAC0tf6o7I2pnevKIrPVhBBQ_rbJwqQ/s320/IMG_3174.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459354131101294754" /></a><br />cap de setmana de mar i muntanya, de redes-<br />cobrir-nos en cels blaus i llits blancs de dos per dos, de bandes sonores silencioses i raconets amagats reservats per tu i per mi, de veure'ns com no ens hem vist mai abans, de mirar la ciutat amb els teus ulls, menjar amb els teus llavis i respirar el teu aire, de somriure permanent, pell fina i bones olors, de tenir-te tan a prop que és inevitable trobar-te a faltar poques hores després de despertar-me...<br /><br />i aquest matí res de sandàlies, res de samarretes de tirants ni ulleres de sol. aquest matí torna la pluja i el cel gris, les presses, els trens a rebentar, la carpeta verda i la quotidianitat. l'altra ciutat, la de sempre. deu ser que ens havies llogat el sol només pel cap de setmana... <br /><br />aquest matí t'he buscat a l'altra banda del llit, mig adormida i sense saber ben bé on era però totalment convençuda de que t'hi trobaria.<br /><br />aquest matí res de res...<br /><br />ara, arribada aquesta hora de la nit, callo perquè el cansament de tot el dia em deixa la ment gairebé en blanc i em comencen a sortir veritats per les pestanyes, callo perquè sinó diria el que ja saps... i no vull que se'm gasti<br /><br /><br /><br />ps: diu un dels contes que tothom ha de trobar el seu gat negre de la bona sort. crec que jo he trobat el meu, si li acarones els cabells i li grates l'esquena 'ronroneja'paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-18186451281774316812010-02-17T15:45:00.000-08:002010-02-17T16:19:02.398-08:00d'hermetisme pur i dur...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyUvuTIgEvlvlLAE2TgNqrasWWjEx5YZRhnCGrpfwp27FeapgKy-1po4kry8JK2iI_QSxGNgDf9UGD5z8c_vC8Uj_tgPa0yWyOv_90cpw9xMmCu9NRkFp4urOyWJwkLgUGYeA0W0sPiJc/s1600-h/IMG_0151.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyUvuTIgEvlvlLAE2TgNqrasWWjEx5YZRhnCGrpfwp27FeapgKy-1po4kry8JK2iI_QSxGNgDf9UGD5z8c_vC8Uj_tgPa0yWyOv_90cpw9xMmCu9NRkFp4urOyWJwkLgUGYeA0W0sPiJc/s320/IMG_0151.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439371348586840386" /></a><br />- lleva't, dutxa't, esmorza... joder que no tinc gana, ni em vull arreglar, que avui (i és curiós com 'l'avui' esdevé un dia rere l'altre avui) em vull quedar entre els llençols, tapar-me fins les orelles i que el món rebenti i rebenteu tots amb ell. tots menys jo i el meu refugi antinuclear de 1'80x90 armat amb llençols nous per resistir la catàstrofe. <br /><br />[...]<br /><br />- que què em passa? ja... parlem-ne... cançons que fan mal de panxa, cels grisos i silencis instal•lats en sofàs amb mantes per no marxar, nits sense dormir, pluja àcida i paraigües industrials, un fred polar que m'ha calat tant que m'ha congelat les pestanyes, cada cop em costa més respirar, toco fronteres invisibles, i tinc més sovint fosos a negre (o blanc) cerebrals. de quina part dels febrers de merda vols parlar?<br /><br />[...]<br /><br />- no, si vols parlar millor que no parlem de mi, no hi ha res més (ni millor) a dir...paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1891764490697150983.post-39802084280626051692009-12-08T07:28:00.000-08:002009-12-08T17:18:34.119-08:00vida privada...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvRD-p0WnF1EdrvdiqQVA1slVFhseQYEwRuwtvJVOoCI_45Eq7XjSB6tOeowDXt_EhBAea_E3iW6xxnMwV1G-M3cT-SMbFrUdY11brU0HIJpQGSeEAfp_krhz0lbGUt-0DfpzTPsTkj4/s1600-h/IMG_2154.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvRD-p0WnF1EdrvdiqQVA1slVFhseQYEwRuwtvJVOoCI_45Eq7XjSB6tOeowDXt_EhBAea_E3iW6xxnMwV1G-M3cT-SMbFrUdY11brU0HIJpQGSeEAfp_krhz0lbGUt-0DfpzTPsTkj4/s320/IMG_2154.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412895034380884434" /></a><br />i la gata torna a estimar-me en la proporció que l'ordinador s'escalfa d'hores de full de word en blanc, perquè l'escalfor de les (gairebé) 48 hores que fa que funciona sense parar l'allibera d'aquest fred de cels grisos que fa dies que s'ha instal·lat a l'habitació. i en pijama em passejo entre perversions i districtes cinquens, i no sé redactar, ves. i el reproductor de música modo on que em defineix un cop i un altre en <span style="font-style:italic;">mañanas heridas</span> i <span style="font-style:italic;">paraísos artificiales </span>. i qui m'hauria dit que aquesta seria una banda sonora vàlida per mi! i més hores en feina no-feta, feina per fer i temps perdut que tampoc no hauria aprofitat si en tingués. i tu que t'enfades perquè sóc així i a mi que, de fet, m'és igual.<br /><br />cada dia se'm fa més difícil concentrar-me, i mira, sense voler, he passat de la tercera a la primera persona, a veure si ningú ho nota. demà 'otro gallo cantará'.paulahttp://www.blogger.com/profile/09124249086175704811noreply@blogger.com0