m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

si i només si...



necessito una mica d'amor incondicional. sense excuses, siusplau. avui i només avui
somiat per a les
post-its

1 comentari:

  1. Clara26 d’abril del 2010, a les 12:57

    Hi ha dies que en necessitem, d'amor incondicional.. sense perquès, sense preguntes ni respostes! res de res..

    :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)