m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]
ilargia...
he aconseguit arribar a casa sense que s'esfumés, amb el vent de les vuit del matí, la teva olor dels meus canells. ara dormiré, per fi, i segurament somiaré un cafè.
així doncs, un gràcies amb la veu petita com qui no vol dir adéu.
escric perquè m'agrada d'escriure. si no semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. si de retop el que escric agrada als altres, millor. potser és més profund. potser escric per afirmar-me. per sentir que sóc... i acabo. he parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. i la desmesura sempre m'ha fet molta por. [mercè rodoreda]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada