m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

mos estimàvem, mos caducàvem, mos sexuàvem...


em vas retallar al teu gust.
i encara ara no he enganxat
els trossets de mi mateixa
que vas escampar i oblidar sobre el llit d'aquell novembre en què van morir els petons i les carícies. de moment, he decidit fer-me unes ales llarguíssimes amb la part de mi que t'enyora i un escut amb el cor... per si tornes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada