m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

l'amor és déu en barca...

l’amor és caure al toll i trobar-hi l’amor.


si realment ho pensava i ja no ho penso, on queda tot el que he dit? i si no sé si ho he deixat de pensar i l'únic que em passa és la por i el desig i, sobretot, la por al desig? si ja no vull mitges tintes i tinc ganes d'explosions emocionals i salts al buit, vol dir que sóc més jo o que he deixat de ser aquella que era? si les ganes em van i em vénen i tinc la sensació que m'equivoco sempre, l'encerto? si no sé on sóc ni què vull ni com ni quan ho vull, per què avui estic tan feta merda?!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada