m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

todas las locuras que no cometí...













...se vuelven esta noche contra mí. y sigo así: con el cuerpo perforado, las manos rotas y la voz partida. todo nos cambia menos este no acabar de ser en mí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada