que jo només vull...

sortir a la pissarra per resoldre el problema que no vaig entendre a sisè de primària. que la nespresso m'esperi amb el cafè calent mentre m'espolso les lleganyes de tant somiar. notar que em busca amb la mirada aquell que m'ignorava i passar pel seu costat, espectacular, amb els llavis vermells, la faldilla curta i el posat de femme fatale. que els arbres del carrer facin préssecs i els gats i els nens s'hi enfilin per fer la migdiada com a un conte de Roald Dahl. que el viatge amb tren de cada dia sigui una aventura de castells i dracs per sentir-me cavaller al sentir 'propera parada' i baixar i enfilar el camí de pedretes cap a classe amb un somriure victoriós i els plecs dels pantalons plens de pols. que els diumenges siguin un dia de cada dia, però amb torrades i sucs de taronja i mantes de colors fins tard al llit. que se'm congelin les pestanyes mentre busco entre els blancs i negres de qualsevol llibre un final feliç. que les capses de sabates amaguin secrets i històries escandaloses que trobaran els nostres fills sota el llit quan no hi serem. que tots els cinemes facin pel•lícules tristes per veure-les totes seguides i plorar fins fer-me aigua amb gas. que les tardes estiguin fetes de terrasses noves, cerveses fredes i tapes de veritat. que els tòpics continuïn sent típics per poder desfer-los en converses de cafè amb llet. que ens trobem d'aquí uns anys i no haguem de dir-nos: com has canviat!. que el llapis se’m gasti de tant escriure aquestes coses als ferrocarrils. que la foto mental que et faré capturi la llum perfecta del que semblen dir els teus ulls. que els vespres de setembre ens sorprenguin en roba interior parlant al teu llit...



que jo només vull viure a poc a poc no fos cas que em morís de tenir pressa.