es diccionaris són plens de paraules gratis i certes...

no les trobo. ja he mirat per tot arreu. ni a la bossa, ni a les butxaques, ni sota el llit. he mirat fins i tot als llocs més inútils: el congelador, entre les pàgines de l'enciclopèdia i al calaix de les estovalles. no recordo on les he deixat. aquesta mania meva de guardar les coses on no les vegi ningú! quant fa ja que van desaparèixer? per què m'han abandonat?

i si se m'han enfadat per substituir-les per un 'clic' i ara em castiguen i em deixen muda per sempre?

i si encara són aquí i el problema és que no tinc res a dir?

todas las locuras que no cometí...

...se vuelven esta noche contra mí. y sigo así: con el cuerpo perforado, las manos rotas y la voz partida. todo nos cambia menos este no acabar de ser en mí.

aquest veure’ns destrossats per la força de la gravetat....

tots aquests miralls trencats de matinada i tot aquest no em reconec en mil bocins. tot el no saber de tu. el no pensar-te i, de vegades, sí. els no veure'ns i aquestes parets que parlen a crits d'un adéu definitiu (després no) i d'un futur incert. tot aquest passejar-me pels teus carrers i platges emocionals. deserts, freds, malparits. desconeguts ara, jo que els feia meus i els trepitjava amb pas decidit. tot aquest veure'm desplaçada de la Jo que vaig ser. desconeguda, també. cara a cara, no em reconec. què són mil bocins? jo. i tot i així, tot aquest beure'm a glops llargs les meves carícies per, acte seguit, menjar-me la teva carn. passada ja, sense gust, d'aquella que fa bola i costa d'empassar. i totes les tardes de postes de sol que no hem vist, de llocs que no hem viscut, de veritats que no he dit. el no cridar-te, el no odiar-te, l'estimar-te així i mira, tu sense saber-ho! tot aquest gust etern de saber-te lluny i tot aquest tu, ferm, decidit i (qui sap?/ segur) feliç sense mi.

tot aquest no enyorar-te, però en el fons sí. tot torna fins i tot tu. no em reconec, com ja he dit.