m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

es diccionaris són plens de paraules gratis i certes...



no les trobo. ja he mirat per tot arreu. ni a la bossa, ni a les butxaques, ni sota el llit. he mirat fins i tot als llocs més inútils: el congelador, entre les pàgines de l'enciclopèdia i al calaix de les estovalles. no recordo on les he deixat. aquesta mania meva de guardar les coses on no les vegi ningú! quant fa ja que van desaparèixer? per què m'han abandonat?

i si se m'han enfadat per substituir-les per un 'clic' i ara em castiguen i em deixen muda per sempre?

i si encara són aquí i el problema és que no tinc res a dir?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada