m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

tornaràs a tremolar...


tinc una t-10 amb 50.000 viatges promesos en forma de petons per gastar.

i res no és més estrany i emocionant que la part que ja hem gastat. potser, qui sap, la part que ens resta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada