m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]
tornaràs a tremolar...
tinc una t-10 amb 50.000 viatges promesos en forma de petons per gastar.
i res no és més estrany i emocionant que la part que ja hem gastat. potser, qui sap, la part que ens resta.
escric perquè m'agrada d'escriure. si no semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. si de retop el que escric agrada als altres, millor. potser és més profund. potser escric per afirmar-me. per sentir que sóc... i acabo. he parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. i la desmesura sempre m'ha fet molta por. [mercè rodoreda]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada