de nyigui-nyogui...

el pare que ja no sóc una nena, ma germana que semblo una criatura i l'avi que ja és hora d'anar trobant un bon mosso per maridar. sóc massa jove per fer-me gran i massa gran per 'neverlands'. els meus amics que surto poc i el meu veí de l'escala que 'ja està bé de festes'. l'àvia assegura que m'agraden els macarrons i la mare, que no, que són els canelons, i jo els odio tots dos. el gat em fa uns sorolls estranys i el peix em mira malament. els divendres se'm fan curts i els dilluns semblen eterns. sempre se'm tanca la porta del tren davant dels nassos. el caixer no em dóna un duro i l'estat me'ls pren sense consultar. seria extraterrestre si no fos tan humana. i 'mai plou a gust de tothom'. el calaix de les calces només té mitjons i el cubell de la roba bruta fa pudor. cinc diumenges al mes tinc ressaca, si més no, m'ho sembla. la dona del meu veí em diu 'maca' i el seu marrec 'lletja'. les paraules signifiquen alguna cosa, però sempre per algú altre. tinc mil coses a fer i sempre faig tard. em diuen massa sovint 'nena, vas massa curta! i 'porta el tuper demà!'. els dijous no hi ha paella i no m'importa. el que pel meu veí de seient al metro és música, per mi és un motiu de pes per exterminar-lo. 'el meu gos s'ha menjat els deures, profe' i ella que no em creia (no sabia que el gos de casa era un yonki de la tinta dels bolis vic cristal). ell sempre ho troba soso i l'anna sempre ho troba salat. el seus amics que no parlo i els meus que calli ja. la roba no m'afavoreix mai i, tot i tenir l'armari ple, no tinc res per posar-me. el cafè sempre sol i en companyia. el whisky si pot ser en la intimitat. jo que ho trobo tot perfecte i la companya de pis 'que brut està!'. mai tinc raó i sempre és culpa meva. odio la gent que porta bici i ulleres de pasta i s'autodefineix com a 'moderno'. la cambrera m'ha donat malament el canvi i he trepitjat una merda que semblava de cavall. mai entenc els acudits. el iaios em miren els pits i els joves no em fan cas. i què si 'avui fa calor, oi?' o 'sembla que tornarà a ploure'? odio les converses d'ascensor! m'encanten les onomatopeies com 'nyam-nyam' o 'zum-zum' i el mot 'cagamandúrries' (i només dic això com excusa per fer-les servir). i finalment, no entenc d'art, ni sé tocar cap instrument, sempre he envejat els homes perquè pixen drets, dormo de costat (sempre a l'esquerra) m'agraden més les cireres que les maduixes, m'encanta mirar anuncis, canto a la dutxa, miro el futbol en silenci religiós i fumo sense parar.

tot i així, per fer feliç el meu avi, algú em vol maridar?