cap de setmana de mar i muntanya, de redes-
cobrir-nos en cels blaus i llits blancs de dos per dos, de bandes sonores silencioses i raconets amagats reservats per tu i per mi, de veure'ns com no ens hem vist mai abans, de mirar la ciutat amb els teus ulls, menjar amb els teus llavis i respirar el teu aire, de somriure permanent, pell fina i bones olors, de tenir-te tan a prop que és inevitable trobar-te a faltar poques hores després de despertar-me...
i aquest matí res de sandàlies, res de samarretes de tirants ni ulleres de sol. aquest matí torna la pluja i el cel gris, les presses, els trens a rebentar, la carpeta verda i la quotidianitat. l'altra ciutat, la de sempre. deu ser que ens havies llogat el sol només pel cap de setmana...
aquest matí t'he buscat a l'altra banda del llit, mig adormida i sense saber ben bé on era però totalment convençuda de que t'hi trobaria.
aquest matí res de res...
ara, arribada aquesta hora de la nit, callo perquè el cansament de tot el dia em deixa la ment gairebé en blanc i em comencen a sortir veritats per les pestanyes, callo perquè sinó diria el que ja saps... i no vull que se'm gasti
ps: diu un dels contes que tothom ha de trobar el seu gat negre de la bona sort. crec que jo he trobat el meu, si li acarones els cabells i li grates l'esquena 'ronroneja'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada