- lleva't, dutxa't, esmorza... joder que no tinc gana, ni em vull arreglar, que avui (i és curiós com 'l'avui' esdevé un dia rere l'altre avui) em vull quedar entre els llençols, tapar-me fins les orelles i que el món rebenti i rebenteu tots amb ell. tots menys jo i el meu refugi antinuclear de 1'80x90 armat amb llençols nous per resistir la catàstrofe.
[...]
- que què em passa? ja... parlem-ne... cançons que fan mal de panxa, cels grisos i silencis instal•lats en sofàs amb mantes per no marxar, nits sense dormir, pluja àcida i paraigües industrials, un fred polar que m'ha calat tant que m'ha congelat les pestanyes, cada cop em costa més respirar, toco fronteres invisibles, i tinc més sovint fosos a negre (o blanc) cerebrals. de quina part dels febrers de merda vols parlar?
[...]
- no, si vols parlar millor que no parlem de mi, no hi ha res més (ni millor) a dir...
Uf.. aquest "avui" jo també el pateixo sovint.. voler-me quedar entre els llençols on sembla que no pugui passar res de dolent i engegar el món a parir..
ResponEliminam'he passejat una mica pel teu blog.. m'han agradat molt els escrits!