m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

vida privada...


i la gata torna a estimar-me en la proporció que l'ordinador s'escalfa d'hores de full de word en blanc, perquè l'escalfor de les (gairebé) 48 hores que fa que funciona sense parar l'allibera d'aquest fred de cels grisos que fa dies que s'ha instal·lat a l'habitació. i en pijama em passejo entre perversions i districtes cinquens, i no sé redactar, ves. i el reproductor de música modo on que em defineix un cop i un altre en mañanas heridas i paraísos artificiales . i qui m'hauria dit que aquesta seria una banda sonora vàlida per mi! i més hores en feina no-feta, feina per fer i temps perdut que tampoc no hauria aprofitat si en tingués. i tu que t'enfades perquè sóc així i a mi que, de fet, m'és igual.

cada dia se'm fa més difícil concentrar-me, i mira, sense voler, he passat de la tercera a la primera persona, a veure si ningú ho nota. demà 'otro gallo cantará'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada