d'històries d'amor, somnis de poetes...

no recordo la primera vegada. era molt petita, massa incons-
cient. segu-
rament m'acom-
panyava mon pare i jo me'l mirava amb aquells ullets que encara faig, de tant en tant, quan me'l miro detingudament: adoració absoluta, fe cega, confiança extrema. m'han parlat mil cops del maig del '92, m'han explicat mil batalletes, però encara em commouen les seves paraules quan m'explica 'l'anècdota' de la meva petita jo dalt de la barra del bar, amb quatre escassos anys, celebrant la primera gran victòria, la meva primera nit èpica, sense saber ben bé què celebrava però sabent que 'allò' feia extremadament feliços a tots els que em rodejaven. quina sensació formar-ne part! quin gol de Koeman!

no sé fins on la història és real, fins on mon pare l'ha tenyida, apropant-la al mite. només sé que aquell dia (segurament abans o després, jo també sóc propensa a mitificar els meus records) es va despertar la meva passió per l'equip que estima mon pare des del primer moment en què va trepitjar aquesta terra. el barça es va convertir en la seva llengua, en el seu país i així ens ho ha transmès a tots. després d'aquella nit n'han vingut moltes altres d'èpica amb finals extrems. la penúltima amb llagrimots d'alegria després de l'iniestazo a stamford bridge i una abraçada interminable amb ell, amb l'home que m'ha fet viure (ni que sigui un cop per setmana) en blaugrana. i la darrera amb una pena i una ràbia d'aquelles que costen passar gola avall.

tot i així, em quedo amb la seva lliçó: si caus, et tornes a aixecar, al futbol com a la vida, lluites, dones tot el que tens i si perds, mala sort. plora, renega, cagatenlaputamarequeelsvaparir, però l'endemà lleva't, marca't un nou objectiu i confia en tu i en els que t'envolten un altre cop. m'ho has ensenyat mil cops, ho hem viscut, ho hem sobreviscut tot.

"No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som. Fer les coses com sempre, que nos ens venci la son. I el que facin els altres tant se val. La feina ben feta ni té fronteres, ni té rival..." el secret, és la gent com ell, que es lleva cada dia per demostrar que és el millor, tot i que no li cal demostrar res.

adoració absoluta, fe cega, confiança extrema. en ells, en Guardiola i ens els jugadors (excepte Chygrynskiy, ho sento pare, no ho he pogut evitar). no decebeu mon pare, torneu-vos a deixar la pell!!!


ps: no m'agrada escriure sobre futbol, és massa personal, (no és broma, a casa és gairebé com un a religió) però aquí deixo el meu petit homenatge a l'home que, entre moltes altres coses, m'ha donat la sort de formar part d'una cosa tan gran. gràcies, Pepe!