pujo al cotxe i faig broma sobre la porta que mai tanca bé o el radio-
casset o quèséjo per amagar la mirada mentre em poses la mà a la cuixa perquè notes que m'encanta. em pessigues a l'hora d'acomiadar-nos 'com volent dir...' i jo que sé que avui no hi haurà petons al coll perquè ella s'ho mira de reüll a mig metre. em piques l'ullet des de l'altra punta de la barra intentant que em fongui i fas insinuacions que jo evito àgilment com si practiqués gimnàstica rítmica amb les teves paraules. és així, són això, els trobo sempre igual.
però tu no, sempre ha sigut diferent i jo he provat de fer-t'ho entendre. no n'hi ha cap com tu, perquè envies missatges sense sentit a altes hores i no sé si és que realment no vols dir res o m'ho vols dir tot i jo no ho entenc. i no sóc capaç de dir-te que sí, que sóc aquí i que no paro de pensar en tu, encara que no ho sembli. i me'n moro de ganes. sempre. i m'emborratxo un cop i un altre d'aquest (cada dia més arrelat) estar sola entre tanta gent i començo a acostumar-me a trobar-te a faltar i ja és com si no ho fes. vull tenir-te a prop i vull que ho vulguis, que em vulguis.
no en tinc prou amb la felicitat, (t')exigeixo eufòria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada