m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]


avui m'he tallat els cabells. un altre cop. a veure si aquest cop, amb les puntes obertes, la perruquera ha deixat caure a terra algun maldecap.
si tot fos tan fàcil com escombrar cabells i passar el recollidor ja hauria omplert un parell de papereres, dormiria nits senceres i no m'hauria tornat a mossegar les ungles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada