estimar algú vol dir conne-
xions neuronals, espurnes mentals, impossi-
bles de predir que et fan saber quan l'altre necessita un coixí dins l'abraçada, quan vol que netegis l'enciam (perquè no en suporta el tacte) o quan has de baixar el to de veu per bressolar el seu insomni.
estimar algú és que no existeixin els minuts de més, que no sobrin les hores ni les mirades. que estimis els meus defectes i jo les teves manies. és saber que et mira encara que tinguis els ulls tancats. estimar és pel·lícules en blanc i negre o en color però, si són bones, en versió original. és estar d'acord en no estar-ho sempre. és cançons que et fan somriure i carrers amb olor a vespres barcelonins. és abandonar llits amb mandra gràcies al seu despertador i pensar que si el món rebentés tu voldries esmicolar-te entre els llençols taronges d'aquesta habitació. i braços i colls i el gust de saliva eterna de l'última abraçada a l'arribar a la feina. no renunciar a res i alhora saber que no ho podràs tenir tot.
no és ni no menjar ni no dormir ni plorar amb cançons fàcils de cantants amb poca gràcia. és menjar dolç, salat i beure amarg, dormir hores i hores abraçats com criatures tipes de jugar i riure junts de les cançons d'amor embafoses. no és un tòpic gastat de novel·leta rosa, és com un clàssic amb les pàgines noves, per estrenar. és aquell hivern i el llit minúscul que ens obligava a dormir abraçats.
sí, definitivament, són espurnes mentals. però sobretot és que em truquis quan estic a punt de marcar el teu número per explicar-te que tot és una merda i que només volia escoltar-te la veu. i dir-te que sí, que ves per on, les teves neurones i les meves s'estimen com nosaltres.
és curiós però estimar no és pensar-ho contínuament, és adonar-te'n un vespre, de cop, i trobar-ho lògic i, potser, escriure quatre ratlles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada