m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

you are the only exception...


gràcies per l'endavant quan ni jo mateixa sé si enda-
vant és la direcció correcta.

caminar al teu costat és l'únic que no em fa ensopegar i que sé que vull del cert. no importa cap a on, enlloc, rumb fix on (nosaltres) vulguem.

fem el camí cap a nosaltres.
somiat per a les
post-its

1 comentari:

  1. Dalme Gamedo6 de novembre del 2010, a les 5:11

    Com que no vull perdre't(us) la pista ni cap paraula, m'he decidit a fer-me un blog.
    T'hi enllaço ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)