m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

corazón coraza...

(ara faré un símil que no t'agradarà gens.)

ets com deixar de fumar. definitivament.

camino sense companyia. després de dinar, amb el cafè, mirant la tele, abans d'anar a dormir. enyorant l'alè de les coses més quotidianes.

intentes no autolesionar-te i més o menys ho aconsegueixes. creus que cada dia que passa és una nova fase superada, però es fa de nit i al llit sempre hi dones voltes, normalment es fan les 5 o les 6 abans el teu cos no demana explicacions al cervell, que tot i adormit et somia i es desperta un dia més amb el regust amarg de l'insomni i un renec cagant-teenelputudespertador a la boca. podries escriure un parell de novel·les amb el que has pensat, dit i somiat en l'última setmana, però no te les compraria ningú, que en el fons aquestes coses passen a tothom.

tot i així passa un dia rere l'altre. i tot i que no et sents ni més forta ni més segura, encara aguantes i no fas aquella cara del principi. poc a poc passaran l'insomni, el mal de cap, la falta de gana i aquest mal humor autodestructiu que carregues. i només quedarà aquella punxadeta a la part del cos on s'allotgen les coses que estimes i que ja no tens. corazón coraza, en deia en mario benedetti.

ets com deixar de fumar, amb la diferència que no hi puc tornar quan vulgui, quan em cansi de sentir-me així.

diuen que si passes la primera setmana de 'mono' ja ho has superat i amb una mica de força de voluntat no hi tornes.

el problema és que crec que no vull deixar de fumar.





perquè encara signo això: http://vespredesetembre.blogspot.com/2010/09/cert-clar-i-breu.html

1 comentari:

  1. Diuen que "Cert,clar i breu" és una cançó d'amor com n'hi ha poques. Diuen.
    Per mi serà d'amor, i com ella n'hi haurà poques, però és tan dolorosa que no em dóna res de positiu. Suposo que aquí hi té la seva bellesa. Aquesta cançó crida entre línies que hauria de deixar de fumar, però amb només voluntat no n'hi ha prou.

    Encara no sé com he arribat fins aquí. Saltant de bloc conegut en bloc conegut a vegades arribes a llocs totalment desconeguts, però no he pogut evitar deixar un comentari. I me'n vaig.

    ResponElimina