tot el dia que tinc una angoixa horrible. ve de la boca de l'estomac i s'instal·la, primer als maxil·lars, i després passa a la part posterior del crani. aquí es queda i em bull el cervell i em fa accelerar el pas quan camino i em fa tremolar la cama quan estic asseguda i em fa escriure a aquesta velocitat histèrica. és horrible i... plaent. tot alhora. em fa angoixar-me mentre somric.
exactament: demencial.
alguna cosa em crema des que m'he llevat, de fet, des que vaig anar a dormir ahir. idea, rere idea. de fet totes es poden compilar en una de sola. i ai, senyor vicenç, el seu monstre (i el fet d'escoltar la seva versió del moment creatiu en plan frankenstein) ha despertat l'ànsia mig adormida de crear el meu propi monstre. i ara escric com una boja quatre línies per poder tornar a respirar, mentre penso en totes les coses que m'atabalen el cap i que hauria d'estar transcrivint. i així estic, movent-me entre les ànsies de deixar anar la meva diarrea emocional i la tremolor de la cama i del pols. he d'escriure, veure [saber mirar], buscar [trobar], descriure [observar], escenificar [fotografiar], destriar i reescriure. i aquesta sensació em porta del somriure a l'arruga al front, i això m'encanta i em fa por per igual. m'estic tornant boja, doctor?
l'impuls que tinc és: "clica a publicar. ara!!!". així, tal com raja...
dit i fet... ja veig que avui no dormiré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada