avui manel ha tornat i després de tant temps esperant hi ha alguna cosa que no és igual. hi he estat pensant i he recordat que fa un parell d'anys, un estiu, em vas dir 'ei, escolta'ls, al pis no paren de sonar'. i jo, com sempre, et vaig fer cas. llavors tu pintaves aquella paret llarguíssima de color carmí i dormíem a terra i em deies 'podries portar el pijama' mig ruboritzat. em cantaves a l'orella 'al mar, al mar...' i feia calor i passàvem les hores al llit o a la terrassa fumant, mirant-nos als ulls, menjant amanida amb fruita i follant. i jo era més jove i potser més bonica o més divertida, segur que més interessant. i t'agradava, no ho dubto pas. era l'estiu de la felicitat.
i avui que plou i fa fred i tinc els peus gelats perquè tu ja no em renyes per anar descalça, escolto les noves cançons i em parlen d'allò que vam ser, del que sóc i sobretot del record que potser un dia tindrem l'un de l'altre. i penso quina t'agradarà més, quina taral·lejaràs al metro, a qui cantaràs la més bonica. penso que m'encantaria tornar a veure't ballar quan fas neteja els diumenges, des del sofà, entre la son i la tranquil·litat. com a casa.
no puc evitar enyorar-te. una mica. només. allò, que, suposo, és normal quan has estimat. et trobo a faltar, sí, però ja no et vull, ni em cals. que mira que sóc ruca si ja no hi ets la major part del temps, però el record m'ha sorprès, aquesta nit, i ha aconseguit moure allò que havia procurat adormir. creia en tu, creia en mi i ja no em crec res. això sí que ho tinc.
en fi, jo estic bé, segur que tu també, petó, petó, records, ja ens veurem!
sempre em fas pensar...
ResponElimina