m'he trobat la Llibertat un dia que trucaven a la porta i jo dormia encara. Me vaig aixecar tot emputat i rascant-me els ous i vaig dir, qui és? i a través de la porta una veu d'ultratomba em va dir "sóc la Llibertat, venc a casa teva i a partir d'ara faràs sempre el que et surti de la punta de la polla perquè les parides que t'inventes valen pasta i un senyor t'ho compra i t'ho ingressa a la Caixa." [joan miquel oliver]

nit freda per ser juny...


i que avui explotin tots els petards del món mentre la gent riu i és feliç i viu i beu i estima, tot sense mesura, sense adonar-se d'aquest verí que et consumeix per dins i que ets incapaç de compartir i que ha acabat per ofegar-te aquesta nit, a casa, dins el més fosc dels buits, d'allà d'on només saben brollar llàgrimes calentes com el foc de les fogueres de sant joan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada